PIS PISIGANYA

I seguim amb les dites dels mesos de l'any, aquesta vegada la dita del mes d'abril, són uns artistes i ja es preparen i tot quan anem a gravar.

Tornem de les vacances de Pasqua i celebrem l'últim aniversari del mes d'abril. Borja ja té 4 anys i tenia moltes ganes perquè diu que ara ja és fadrí. A més ens ha dut un pastís que tenia un dels seus personatges favorits: Spiderman. Per molts anys Borja!!!

Disculpeu el retard d'aquesta entrada, però abans de les vacances de Pasqua vam fer moltes activitats i he preferit esperar ara per a penjar-la. Durant la setmana cultural al col·le vam estar treballant la poesia de Gloria Fuertes i vam conèixer algunes dades de la seua biografia. Per a finalitzar tot aquest treball, es va proposar fer un recital de poesia i l'IES Botànic Cavanilles del nostre poble, ens va cedir el seu saló d'actes per a fer aquest acte. Quan vam arribar al saló, ens vam rebre una dolçaina i un tabalet i sonava molt bé. Els encarregats de la classe de les girafes per a dir el poema dalt de l'escenari van ser Anna Andrés i Borja Pérez ( encara que baix de l'escenari es podia escoltar a totes les girafes dient el poema amb ells dos) . Ho van fer molt bé, enhorabona artistes!!!

Quina il·lusió rebre premis, més encara si són de part d'altres blogueres que estimen tant com jo el treball que fem dia a dia. Aquesta vegada són dos premis: El primer ens arriba de dos blogs diferents: Premios Renacuajos infantil y Las cositas de la maestra Ana , moltes gràcies pel vostre reconeixement, us recomane a tots i totes que visiteu aquestos blogs perquè comparteixen coses molt interesants i ens dónen molt bones idees.     Aquest premi és un reconeixement entre bloguers destinat a aconseguir un poc més de difusió i per a fer més visibles els blogs. Així que, si el teu blog és premiat i tens ganes de premiar a d'altres, només has de: Agrair el premi a qui el concedeix i fer-te seguidor/a del seu blog. Contestar a les once preguntes que us fan més avall. Concedir el premi a once blogs que comencen ara o que tinguen menus de 200 seguidors i que t'agraden. Fer once preguntes als blogs premiats ( en aquest cas les mateixes que hi ha avall). Infor

Com cada any, durant la setmana cultural, al col·le hi ha un dia que el dediquem a l'esport. L'anomenem "Cross Escolar", els xiquets i xiquetes del col·le fan carreres, cada recorregut està adaptat a l'edat dels xiquets. Quan acabem les carreres, l'AMPA ens dona un plàtan, una botelleta d'aigua i unes galetes per a esmorzar. Aquest any, per circumstàncies que tots ja coneixem, la activitat s'ha realitzat a la pista d'atletisme del nostre poble, ho hem passat bé, però hem acabat el dia mooolt cansats.

Ara que s’acosta Setmana Santa, els aparadors de les pastisseries, xocolateries, i fins i tot, els dels supermercats, comencen a estar plens d’ous de Pasqua de xocolata. Tots ells solen estar decorats amb llaços, papers de colors , o els ninots més populars de la temporada. Com cada any per aquestes dates, segur que molts de vosaltres, o com a mínim la gran majoria, en regalareu o en tastareu algun. Ara bé, sabeu d’on ve aquesta dolça tradició?   Tot es remunta fa molts segles. Durant l’abstinència quaresmal, els cristians catòlics no podien menjar ous ni productes làctics. De totes maneres, durant aquest període les gallines no paraven de pondre ous. Per tal de no haver-los de llançar, els cristians catòlics els guardaven, i un cop acabava la quaresma, els regalaven. Nosaltres hem fet un ou de Pasqua amb sorpresa i, la veritat, ens ha quedat molt divertit...

Com que aquest any, el dia 23 d'abril (dia de Sant Jordi/ dia del Llibre) no estarem al col·le, hem conegut la llegenda i hem pintat una mandala a classe que ens ha quedat molt bé. I com a sorpresa, hem fet una rosa com la que Sant Jordi li va regalar a la seua estimada princesa, què us sembla?

L’existència de la 'mona' entesa com un menjar dolç pròpi del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que es sospita que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any del xiquet/a a qui li era regalada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals no es van començar a fer fins al segle XIX. Què divertit ha estat el matí hui, han vingut a la classe Gloria, Fanny, MªAmparo i Luz per a ajudar-nos a fer la mona d

Cada any que passa, quan s'apropa el 25 d'abril ( dia del llibre) sempre pense que com que ja saben la llegenda de Sant Jordi, els xiquets i xiquetes no voldran escoltar-la altra vegada, però també és cert que cada any estic equivocada i els xiquets i les xiquetes gaudeixen molt escoltant aquesta llegenda. Ací us deixe la llegenda, voreu que és una aplicació per a ipad per això al final hi ha una part que està també en castellà i anglés. Però a mi m'ha semblat bonica ...

Hui hem celebrat el primer aniversari d'abril, la nostra girafeta Valle ha fet 4 anys, ja és molt gran i estava molt contenta.   PER MOLTS ANYS VALLE !!!